Fi de camí 2018

Acaba l'any.

En comença un de nou.

Al fi i al cap, és un dia que s'acaba per començar-ne un de nou. Sí! És veritat!

I amb tot, a mi m'agrada fer un valoració d'aquest que deixem per valorar aquest que començarem...

Ítaca d'en Lluís Llach, en aquesta entrada em guia, com sempre, i en qualsevol moment vull que m'acompanyi, perquè l'important (a la vida) és el camí.

Amb estira i arronses, amb dolors i alegries, amb guanys i pèrdues, camins barrats i portes obertes... 

Que amb tot això que hi puc haver trobat i més: és el què em fa avançar en el meu camí. És el què em fa créixer. Gaudint d'aquest camí, gaudint de la vida, compartint, estimant, plorant, rient, situant, projectant, deixant...

I amb lo dit, adjunto aquesta imatge, que tant m'agrada, que també vaig adjuntar a la despedida del 2017.

 

I hi afegeixo que doncs ja que la vida és com un piano... aprofitar la música al màxim!! 
Amb ella podem moure'ns, riure, ballar, plorar, saltar, revolcar-nos, estimar, compartir, sacsejar-nos, immobilitzar-nos,  etc. etc. etc.

Gràcies vida i gràcies música!

Doncs a tots:  BON COMIAT DEL 2018 i FELIÇ 2019 !!!!! 

Marta

Neix el dia...neix un començament de camí que realment valdrà la pena.

Com sempre, els començaments solen fer por, espanten, a vegades ens afeblirem i fins i tot ens emocionarem d'alegria...
Gràcies de ser-ne conscient, gràcies de sacsejades que han calgut, gràcies de l'amor que m'envolta.
Ancestres que recordem en un moment tant important i que creiem que no havíem tingut temps de representar la teva vida... ser-ne conscient i canviar-ho i agrair l'amor i la força que ens ha donat.
La nena petita que porto dins meu i que vaig ser quan et vaig conèixer-te ha pogut entendre el per què de tot plegat, del per què sóc aquí, de per què m'he pogut adormir i del per què ara m'he sacsejat.
Gràcies per lo compartit.
Gràcies perquè sé que sempre hi has sigut i hi seràs.

Gràcies, gràcies i gràcies per tot!

https://open.spotify.com/album/57AAPEaljGRqzJpIY9vMOc?si=-qLAJPmNTme8SogvujPtxw

in the middle of nowhere...

A vegades, al mig del no res:

Jutges que no tenen dret a jutjar.

Policies que emmanillen.

Veritats que se saben i es deixen de dir.


Bona sacsejada, bona remullada i a ballar ben fort i ben dolç, que són quatre dies!

CREURE ÉS CREAR!!

Avui començaria descrivint les atrocitats que ja fa massa temps passen arreu del món... de com veig el què poden arribar a ser i fer les persones... doncs no! No ho faré!

Us diré que cada dia que passa els què creiem en un món millor, l'estem creant i que la vida és fàcil si un ho creu. CREURE ÉS CREAR! 

Doncs com molt m'agraden els nenúfars i flors de loto, que necessiten l'aigua i llum per florir i viure, i també en la frase de la imatge ho diu tot, aquí us la deixo:

CREEM ENTRE TOTS ELS QUÈ CREIEM QUE ÉS POSSIBLE UN MÓN MILLOR!!

plou molt

Qui no se n'ha adonat que aquest any la pluja és abundant...

Bonica la pluja! Sí!
Tanta anirà bé?

Aquest any hi estan havent molts canvis en tots els sentits, tot està anant molt ràpid...
El canvi climàtic està tornant conscients als què no n'estaven al cas i està preocupant als qui el coneixien ja...
La terra és prou forta per sobreviure al què els humans "hem imposat" des del capitalisme i egoisme. Ella se'n sortirà!

Moralment, anímicament... personalment, individualment, grupalment... tanta aigua, als éssers humans ens afecta.

Aigua: essencial per la vida.
És un deure nostre conservar l'aigua i mantenir el respecte per ella com van fer els nostres avant-passats. 

Aigua en excés? problemàtiques en tots els àmbits?

Adjunto un cant inspirat en els ritus a l'aigua que es fan als Andes:

https://www.youtube.com/watch?v=bmekt-MWteE&list=RDbmekt-MWteE&start_radio=1&t=6

pssssssst....

Consciència.
Amor.
Confiança.
Neteja.

Una mateixa.

Amb tu sóc jo.
Amb jo sóc jo.

Amor.

Vida.

Salt! 

C O N F I A !!!

https://www.youtube.com/watch?v=BdvsPrxN4V8&index=2&list=RDbmekt-MWteE

TARDOR

La temperatura va baixant, necessito roba més gruixuda, no surto tant de casa, tinc ganes de compartir més escalfors, encenc el meu "foc" per fer caliu i niu... Reflexiono més de tot el què porto d'any, del "terrabastall" d'estiu, que no vol dir bonic. 

Capvespres més curts amb colors preciosos. 

La tardor ens prepara per l'hivern, una bona època per començar projectes.

Aquesta tardor com està essent? Realment ben diferent... com cada any és diferent! Si ja comencem per com es nota el canvi climàtic, no pararia de dir les diferències d'aquesta tardor! Bolets aigualits, fred inesperada seguida d'una calor sobtada... sort en tenim els què tenim casa i roba!

Doncs de les diferències aprenem! He començat parlant de la meva tardor, però sempre, sempre i sempre, de les diferències aprenem... la diferència ens fa forts, ens construeix i la diferència no és per menysprear-la. La diferència ens fa grans!

En aquesta entrada parlaria de molts aspectes del nostre món, ben diferent en molts àmbits, però ho deixo lliure per cadascú que llegeixi.

Tota estació de l'any és bonica i totes ben diferents, aportant-nos el què cadascú necessita.

FELIÇ TARDOR!!!

Avui és un dia important!

I avui em sento com la lluna... quasi plena...

Demà serà un altre dia, demà faré un altre pas...

Perquè avui és avui i demà serà demà!

Creixent, acceptant, creant, decaient, obrint, simplificant...

És més: avui és un dia important!

Per què?

Doncs perquè he viscut, compartit, estimat, rebutjat, creat, etc.

Hi ha d'haver respostes "esplèndides" perquè avui sigui un dia important?? 

AMOR, LLIBERTAT I RESPECTE.

La lluna, el mar, el silenci i jo.

Vida que a vegades no valorem.
Cada moment, cada instant, cada segon... hem de ser!

Em venen al cap les paraules: AMOR, LLIBERTAT I RESPECTE.

Si aquestes tres paraules tothom les utilitzes, la vida seria més senzilla i bonica...

Em venen moltes imatges i frases al cap que dia a dia actualment veiem i sentim... relacionat amb Catalunya i Espanya, amb l'ecologia, amb la destrucció, amb les guerres, amb tot el món... on són aquestes tres paraules de les que parlo? 

Indignació i actuació de les petites que una mateixa pot fer per i amb AMOR, LLIBERTAT I RESPECTE.

https://www.youtube.com/watch?v=apvl81myyjU   

Repeticions

Repeticions que no agraden i que es transformen com a rutina.
Sols veient-les i estant al cas que no són bones per la vida i parlant intentar-les arreglar.

La vida...
Què és la vida si no és estar bé i poder gaudir de la més petita cosa?

Doncs... 

https://www.youtube.com/watch?v=p7J4wbGNuVY

Tant fàcil!

Tant fàcil com viure, somriure i confiar!!!

Tal dia tot pot canviar!

"N'hi ha que neixen estrellats!!" es deia la sèrie d'en Frank Spencer.

Bé, doncs estrellats o no estrellats: el sol es pon cada dia; la lluna decreix, desapareix i creix en les seves fases; el cel s'enterboleix o és ben net; les estrelles brillen; els anys passen i la vida segueix...

I estrellats o no estrellats, un/a mateix/a es satisfà amb quelcom que no hagués pensat mai; igualment que pren decisions impossibles en un passat...

I escrivint les anteriors paraules, em sento una veu que em diu: "d'això ja n'havies parlat?" Doncs penso que pot ser que sí... perquè cada dia que passa, l'ésser es transforma... mentalment, harmoniosament, conductualment, personalment... i molts etc... i si faig aquesta entrada avui (repetida o no - ara no ho recordo...) és per la sensació del meu present...

Doncs a volar i brillar el meu cor!!   -  27-08-2018

No serem cecs!!!

Avui no em calen paraules...
Amb tant sols el títol i la imatge adjuntada ja ho defineixen tot.

(imatge del rincón del tibet)

ARRELS

Avui dia 1 d'Agost, dia de la Festa Major de Sant Feliu de Guíxols, del meu poble d'on he nascut, viscut i crescut tinc ganes de parlar de les arrels. Arrels que tots tenim, que a tots ens varien d'on venim, però a mi em toquen les arrels a Catalunya, i a la meva família, parella i amics.

Avui primer dia del mes 8 de l'any quantes coses ens ha passat? 

Parlo del què ha passat des del meu lloc... 

Moltes coses m'han passat en aquests 8 mesos... Rebuig, passotisme, debilitat, tristesa (molta tristesa), connexió, il·lusió, intuïcions, ganes de continuar...

I bé, tot arriba tard o d'hora, sigui com sigui. I com el mar, revoltat, calmat, ple de vida i il·lusió, sempre hi és... 

I Per molts anys!!

Perquè realment la MEVA TERRA (arrels) ÉS EL MAR!!

Entrada ben barrejada del què realment m'està passant actualment... sentiments, actes, pensaments, etc...

TU

Pots perdre't a vegades, descuidar-te, deixar-te...

Però tu ets, tu ets diferent, tu tens il·lusions, tu et cuides, tu et mantens, tu agraeixes, tu vols, tu desitges, tu t'estimes, tu estimes, tu et valores, tu valores, tu decideixes, tu pots fer moltes coses... i ....

TU ETS GUAPÍSSIM@!! 

CICLES

A la vida, tots són CICLES.
Tot...

Començant per la més petita planta, petit insecte, o petita gota d'aigua,
i acabant amb el món sencer.

Persona mateixa...
que s'engendra, que neix, que creix...
Evolució...

Retornant a un/a mateix/a dins el cicle de la vida.

Què passa si canviem?

... de pensaments, de reaccions, de condicionants, de saber fer o no fer, de saber estar o deixar estar, de estimar-nos més a uns/es mateixos/es?

YES!

No vulguis córrer,
no hi ha casualitats...
Les casualitats NO EXISTEIXEN!
No hi ha mal, que per bé no vingui
i perquè t'ho faci veure bé!

CONFIA!!!

... eco...

No cal dir res perquè la imatge ja ho diu tot.

Univers...
Eco...
Viure (espera?)
Caminar (trobar? escollir?)
Estimar...

I us convido a que escolteu la magnífica cançó de la Rozalén: GIRASOLES.

https://www.youtube.com/watch?v=0228mfBzZEk  


I hi afegeixo un tallet d'aquesta!

"Todo lo que no atendí
vuelve siempre a resurgir
pero sonreímos
vaya si vivimos
todo lo que aprendimos" 

deien...

Deien...

"ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS!"

I és que en qualsevol canvi per gros o petit, sempre hi sortim guanyant! Perquè si en el canvi, creiem en un primer moment que hem sortit perdent... doncs guanyarem l'ensenyança de la pèrdua en el canvi! Veurem les coses des d'una altra perspectiva, valorarem el què hem perdut o guanyat en ell...

I és que, qui no arrisca, no pisca!

I com bé fan por tots els canvis... doncs:

AMUNT AMB L'ESPERANÇA DE TOT EL QUÈ HI GUANYAREM!!!

dura?

Persones amb qui tens un amor, un compartir de vida, un anar fent, un "no ens veiem però sabem que estem bé"... i després de molt de temps es treu la careta o màscara... 
!!!!!!!!!!!!!
Signes d'exclamació!
DE DEBÒ???

No pots realment creure que pugui ser veritat!

Però com sempre es diu:
"Mai se sap"!

Doncs justa la fusta! Així és la vida!

Llampecs!

Carreres sense destí,
rabietes sense raó,
raons sense tenir sentit,
problemes on no n'hi ha,
dolor que no existeix,
ment,
cap,
raó...

On és l'amor?

On és el què eres?

On és el què vas aconseguir?

Es pot espatllar tot quan escoltem el nostre JO in crescendo!

Papallona!!

La vida és un continu de sorpreses i novetats en un mateix!
Quan es diu: "NO DIGUIS MAI: D'AQUESTA AIGUA NO EN BEURÉ".
Doncs ben real és...
Situacions que creies que acabarien amb un final X, i acaben amb el final Y!
I un mateix es sorprèn!!

I no són maques les sorpreses? I no és maco sorprendre's una mateixa!!

Per això la vida és tant maca i la podem fer més maca! No aferrant-nos amb el que havíem dit, havíem fet... abans...
Aquesta imatge i frase ben clar ho diu! Que maques que és la papallona!

Quanta saviesa El Petit Príncep!

Quantes frases sàvies hi ha en El Petit Príncep!
Com va de bé de tant en tant algun paràgraf d'ell!

Moments obscurs que poden ser clars.
Solitud que pot ser plena.
Incoherència coherent.
Mals de caps inexistents.
Mirar enllà, en el passat i futur, sense viure el present
No acceptació del moment.
...............................

Tancar portes

Fa poc vaig veure aquest proverbi i vaig pensar: em pensava que les portes calia deixar-les tancades... però és ben bé que el què diu aquest proverbi, té molta raó.

Tancar per poder tornar obrir o deixar mig obertes.

Deixar al passat, per poder recordar.

Acceptar per poder reconèixer.

Tancar per marxar i poder tornar, si vols.

És així la vida... anar fent passos per poder recular si es vol... és així el camí...

No cal tancar per sempre. Per això estan les portes: per tancar i obrir.

Em va agradar molt aquest proverbi xinès!

Gràcies!

Catalunya

Els dies passen com han de passar.
Vull dir, el temps passa.
Les hores, minuts, segons, dies, mesos, etc...

Tothom va fent el seu dia a dia com bé pot, dins el què pot, amb tota la normalitat que pot...

El què està passant a Catalunya ja fa massa temps que està passant...

Moltes coses estan passant al respecte...

Presos polítics, fiances que s'embutxaquen, mal moral als involucrats i als que no toca de tant a prop... quantes coses hauria de posar del què ens estan fent als catalans?

Em fa vergonya com està actuant España al respecte i igualment que em fa tristesa que no tinguem cap ajuda externa...

Quantes coses podrien canviar si realment es burxés de dins tot el què estan fent i han fet?

Aquestes paraules són per expressar la ràbia que sento quan veig aquestes injustícies al respecte igualment que també és per enorgullir-me de tots els catalans estan actuant front això, amb el què poden (siguin polítics o ciutadans). 

I també dic que anirà bé, segur que anirà bé. Pacientment anirà bé.

Acabo amb una imatge que fa molt temps vaig extreure d'internet del gran Rubianes que em va agradar molt i que ho diu clarament.

Quantes paraules...

Moltes paraules en aquesta entrada hauria d'escriure per descriure el què sento en aquests dies...
Molta ambivalència també i molts interrogants en tot...

Veure que un mateix només pot fer per un, el què vol o voldria...
Veure que un mateix pot amb el què vol...
Veure que la paciència és  la mare de la ciència...
I també veure que l'agraïment ens aporta molt...

Amb tot això... aquesta imatge: 

És temps...

És temps de mirar enrere per tirar endavant...
És temps de recordar el què hem passat per ser on som...
És temps per celebrar el què avui som...
És temps de valorar el què hem aconseguit fins ara...
És temps de sostenir el què hem "tingut" fins avui...
És temps de veure qui ha continuat amb tu el teu camí i en ell està...
És temps...

Temps... 

Metàfora? 

ESQUITXADES

En aquest món, tant gros que sembla, però que és ben petit...
Tots estem relacionats,
Els nostres pensaments, els nostres moviments, les nostres actituds...

Cada dia sentim casos de corrupció, estafes, marginació, mentides, "bullings", atacs, assassinats... i un llarg nombre de noms que no acabaria...

Doncs bé, tot seguint en aquest sentit... aberracions tant "dolentes" per la persona que ho fa i per la que la rep, quedem (tot el món) esquitxat de negror... Sort en tenim d'uns quants, que mirant de fer de manera positiva la vida d'un mateix. 

Intentem fer un món millor?... ESQUITXADES DE COLORS no pas de Negror?