Fi de camí 2018

Acaba l'any.

En comença un de nou.

Al fi i al cap, és un dia que s'acaba per començar-ne un de nou. Sí! És veritat!

I amb tot, a mi m'agrada fer un valoració d'aquest que deixem per valorar aquest que començarem...

Ítaca d'en Lluís Llach, en aquesta entrada em guia, com sempre, i en qualsevol moment vull que m'acompanyi, perquè l'important (a la vida) és el camí.

Amb estira i arronses, amb dolors i alegries, amb guanys i pèrdues, camins barrats i portes obertes... 

Que amb tot això que hi puc haver trobat i més: és el què em fa avançar en el meu camí. És el què em fa créixer. Gaudint d'aquest camí, gaudint de la vida, compartint, estimant, plorant, rient, situant, projectant, deixant...

I amb lo dit, adjunto aquesta imatge, que tant m'agrada, que també vaig adjuntar a la despedida del 2017.

 

I hi afegeixo que doncs ja que la vida és com un piano... aprofitar la música al màxim!! 
Amb ella podem moure'ns, riure, ballar, plorar, saltar, revolcar-nos, estimar, compartir, sacsejar-nos, immobilitzar-nos,  etc. etc. etc.

Gràcies vida i gràcies música!

Doncs a tots:  BON COMIAT DEL 2018 i FELIÇ 2019 !!!!! 

Marta

Neix el dia...neix un començament de camí que realment valdrà la pena.

Com sempre, els començaments solen fer por, espanten, a vegades ens afeblirem i fins i tot ens emocionarem d'alegria...
Gràcies de ser-ne conscient, gràcies de sacsejades que han calgut, gràcies de l'amor que m'envolta.
Ancestres que recordem en un moment tant important i que creiem que no havíem tingut temps de representar la teva vida... ser-ne conscient i canviar-ho i agrair l'amor i la força que ens ha donat.
La nena petita que porto dins meu i que vaig ser quan et vaig conèixer-te ha pogut entendre el per què de tot plegat, del per què sóc aquí, de per què m'he pogut adormir i del per què ara m'he sacsejat.
Gràcies per lo compartit.
Gràcies perquè sé que sempre hi has sigut i hi seràs.

Gràcies, gràcies i gràcies per tot!

https://open.spotify.com/album/57AAPEaljGRqzJpIY9vMOc?si=-qLAJPmNTme8SogvujPtxw

in the middle of nowhere...

A vegades, al mig del no res:

Jutges que no tenen dret a jutjar.

Policies que emmanillen.

Veritats que se saben i es deixen de dir.


Bona sacsejada, bona remullada i a ballar ben fort i ben dolç, que són quatre dies!

CREURE ÉS CREAR!!

Avui començaria descrivint les atrocitats que ja fa massa temps passen arreu del món... de com veig el què poden arribar a ser i fer les persones... doncs no! No ho faré!

Us diré que cada dia que passa els què creiem en un món millor, l'estem creant i que la vida és fàcil si un ho creu. CREURE ÉS CREAR! 

Doncs com molt m'agraden els nenúfars i flors de loto, que necessiten l'aigua i llum per florir i viure, i també en la frase de la imatge ho diu tot, aquí us la deixo:

CREEM ENTRE TOTS ELS QUÈ CREIEM QUE ÉS POSSIBLE UN MÓN MILLOR!!