Feliç 2016!

Acabarem l'any cremant i purificant el 2015 que estem acabant i projectarem per un millor any!
Purificar, netejar, que vol dir deixar totalment enrere. Que vol dir, també, agraint! Gràcies 2015!

Projectant el 2016!
2016... "9" entès des d'una altra perspectiva...
Qui sàpiga del significat del 9, doncs, sabrà que el 2016 serà un molt bon any!!!
Ho serà! 

Acabo agraint a les persones que heu estat, heu passat, heu aparegut, he descobert, heu continuat... pel meu 2015... Gràcies! Perquè sense vosaltres no estaria on sóc ni seria ni em sentiria com ara sóc i estic. Gràcies!

I com que aquesta entrada és pel 2016... Agraeixo als que esteu, continueu i estic descobrint pel 2016...  Gràcies! 
2016 amb moltes descobertes i comparticions amb els que esteu!!... igualment d'aprenentatges!!! D'això va la vida! Gràcies!

Doncs amb molta pau i amor us desitjo un molt bon any 2016!!

I am the light of my soul.

Qui pot donar la llum a un mateix si no és un mateix?

Llum per anar fent el meu camí, compartint moments amb les persones que volen compartir-lo amb mi.

Com bé diu el títol d'aquesta entrada: "Jo sóc la llum de la meva ànima"!!!
Estimar-me i ajudar-me a mi mateixa; rodejar-me dels qui volen un bé per mi, pels qui m'estimen i estimo, i mil i una cosa més que en aquests dies de Nadal que venen aprofitaré més que mai!!! 

Gràcies, gràcies i gràcies!!!

https://www.youtube.com/watch?v=e11zx5TzRxo

Bon Present!

Present...

Podem entendre'l com a l'ARA...
igualment que com a REGAL...

Doncs estic així ara mateix...
Amb un BON PRESENT!!!
(en un bon ARA i amb un BON REGAL!).

Res passa perquè sí...
Després d'aquella coca-cola,
el meu dia a dia ha canviat!!!

Més somriures, més motivacions, 
millor autoestima, més pensaments diferents...
més possibilitats en un primer moment inexistents...

I sobretot, una bona amistat, en el bon present i amb un bon present!

Gràcies vida!!!

De nou...
MILERS DE GRÀCIES vida per ser com ets!!!

Moments,
casualitats,
situacions,
persones,
connexions,
passos,
esglaons...
també negacions...

Moltes coincidències per saber que estic al meu camí!!!

I les coincidències i casualitats no existeixen!!!

AMOR

... De nou, una entrada que parla de l'amor...

Aquest cop amb una imatge que vaig trobar on diu:

"FINALMENT, ARRIBARÀS A ENTENDRE QUE L'AMOR HO CURA TOT.

I L'AMOR ÉS TOT EL QUE HI HA" de Gary Zukav.

I és que d'això va la vida... Essencialment només d'AMOR!

Arc de Sant Martí.

Ara sí que puc dir que ha sortit l'arc de Sant Martí.

No veuríem arcs de Sant Martí si no hagués plogut,
igualment passa amb les nostres ànimes...
No hi podrien haver arcs de Sant Martí en les nostres ànimes,
si no hi haguessin hagut llàgrimes.
El mateix significat en el què hi diu aquesta imatge...

Adéu!

Costa dir adéu, però un cop ho has fet amb el cor 
es tanca una porta per obrir-ne una altra.

Porto intentant fer aquest adéu sense poder-lo fer...
però avui primer de Desembre l'he pogut fer!
Em sento amb pau i contenta!!
I més contenta em poso perquè és el primer de Desembre!!!
El mes que més m'agrada de l'any!!!
Casualitats?
No existeixen!!!

Aquest adéu m'ha ajudat a valorar i aprendre coses.
Aquest adéu m'ha costat fer-lo de cor... 
però ja està fet...

Feliç...
Amb llàgrimes...
Amb mil somriures...
Amb mil novetats...
Amb bons records...
Aprofitant el present...
Projectant futur...

I com diu la imatge i dic jo... Res és casual...
I avui et dic adéu sabent per què has passat per la meva vida!

El cel...

Avui escriuré un petit poema que vaig llegir fa 2 setmanes i em vaig sentir identificada i em va ajudar a mirar en perspectiva com em sentia en aquell moment... perquè és així com som els humans i a vegades no ho sabem veure...

CIELO

Como tú ya sabes el cielo es muy, muy azul
y muy, muy transparente.
No tiene centro ni límites.
Y fíjate, tu mente es como el cielo.

Pero algunas veces, también lo sabes,
llegan montones de nubes
de ninguna parte,
sin avisar.
Aunque desparecen igualmente tal como vinieron.

Tus pensamientos y emociones son
precisamente como esas nubes.
No vienen de ninguna parte.
Pero tan pronto como les das solidez,
te traen problemas.

Algunas veces, si hay muchas nubes,
se pone a llover.
Del mismo modo,
cuando te agarras a las emociones,
dándoles solidez,
te hacen llorar.

Pero si recuerdas siempre tu propia
naturaleza de Buda,
que es ilimitada como el espacio,
y dejas que las emociones se vayan como las nubes,
serás una persona muy, muy feliz.

Extret del llibre: Vivir el camino del Lama Yeshe Losal.

I acabo amb una imatge on s'hi veu el paisatge que convisc... amb núvols... però continua essent únic i especial... i em fa feliç... hi hagi núvols o no... per tant, de nou... repetir-me que no m'aferri a l'emoció que pugui sentir a moments...

Gràcies, gràcies i gràcies!

Gràcies Petit Príncep!

Rellegint el Petit príncep després d'haver-lo llegit fa uns quants anys; m'ha fet pensar, un cop més, amb com els adults molt sovint oblidem el nen que havíem sigut... igualment, que en una etapa com en la que actualment ara passo... m'ha fet reflexionar en moltes àrees, però en la que més m'he fixat, ha estat en la de CUIDAR a qui estimes...

Anotaré algunes frases que avui, m'han fet bategar el cor (per dir-ho d'alguna manera...) perquè és amb això amb el què estic:

"Jo tinc - va dir - una flor que rego cada dia. Tinc tres volcans que escuro cada setmana. Perquè escuro el que està apagat. Mai no se sap què pot passar. A la meva flor li és útil que jo la tingui; als meus volcans els és útil que jo els tingui. ..."

A les roses de la Terra hi ha un moment que els diu "- Sou boniques, però sou buides - continuà dient -. Ningú no pot morir per vosaltres. Un que tot passant veiés la meva flor, la que jo tinc de segur que la trobaria semblant a vosaltres. Però  ella sola és més important que totes vosaltres, perquè és la que jo he regat. Perquè és la que jo he posat sota una campana. Perquè és la que jo he protegit amb el paravent. Perquè és aquella de la qual he mort les erugues (tret de dues o tres, per allò de les papallones). Perquè és la que jo mateix he sentit queixar-se, o vantar-se i fins de vegades callar. Puix que és la meva rosa.

D'això va l'amor, de cuidar a qui estimes i fer-lo especial... i rellegit el Petit Príncep... reafirmada la definició d'amor...

I amb aquesta imatge acabo que també hi ajuda en aquesta reflexió...

Avui ja en van 5!

Doncs 5 anys en van ja de la nova Marta!!!
I 5 anys ben plens... 

Ben plens de novetats, de situacions, i el més important... 
5 anys plens de persones!!!
Persones que són les que solen ser en el meu dia a dia,
persones noves que han entrat i s'han quedat,
d'altres que només han passat,
i persones que han marxat.

Què es faria de la vida sense vosaltres, les persones???
Amb vosaltres puc riure, enfadar-me, confiar, plorar, cridar...
Igualment que aprendre, que vol dir canviar...

I endavant amb els canvis..
I com sempre dic... les casualitats no existeixen...
La vida és així... i tal dia com avui...

Miracle?

Doncs quan he vist aquesta imatge, he pensat: "no sempre"... i reflexionant després he pensat que els miracles no tenen perquè agradar en un primer moment...

Miracles són fets, successos que ocorren a la vida.

Els "miracles" dits així semblen que han de ser magnífics des del principi... però no té perquè... i tard o d'hora es veu, que on hi ha amor, tot lo que succeeixi és bo... fent-nos començar un nou camí per tenir un nou final! 
Final que no és el que creiem que hi hauria quan arriba el miracle!!... però bo, perquè és un miracle!!

Discòrdia real i que cal!

La vida és una carrera de proves constants...
Moltes vegades, aquestes proves, ens poden NO agradar!
Tot i no agradar-nos... cal ser forts/es per acceptar i d'elles
aprendre...
Aprendre... que és així la vida!!
I aquestes proves que la vida ens ha posat,
acceptar i mica en mica la màgia torna a sorgir!!!

Gràcies vida per ser tant casual i màgica, encara que discordant!!
Que en aquesta discòrdia, encara que no agradi en el moment...
tot coincideixi perquè ha de ser així!!!

sense saber...

Com els humans reaccionem a vegades... inconscientment...
A vegades... i potser massa vegades...

Però potser aquests "massa" fan reaccionar i realment equilibrar
a un mateix i als que l'envolten.

La vida, d'aprenentatge es tracta...
Igualment que també de Paciència!!!

Gràcies, gràcies i gràcies Univers per donar-me
les oportunitats per aprendre dels errors inconscients!!!
Amb amor tot es pot!!!
Gràcies!

no cal...

Simplement la vida continua...
Només faltaria!!
Visca la vida!!
Que la vida és així...
Continuar vivint, aprenent,
sense esperar... tot arriba com i quan hagi d'arribar...

Quan t'encalles en un pensament o situació,
que a vegades sembla que no en podràs sortir...
és SEMPRE paciència...
TOT PASSA...
DE TOT S'APRÈN 
i venen moments més agradables i feliços...

No cal posar-hi el cap!!!

Gràcies!!! 

... mes punts suspensius...

Soc a Canada i faig una entrada...
Molts errors ortografics per la manca d'accents i aixi...

Fort que noves situacions facin sortir coses que en un passat
ja semblava ja parlat i entes, pero... les noves situacions
sempre son impredictibles...

El 12, arribada o no, TOT canviara de quan vaig marxar...
TOT!!! Ho se!!
Una pena per uns... una alegria per altres...
I DON'T KNOW...

LLIBERTAT en altres paraules...
Un cop m'es, d'independencia o llibertat parlem...

I precisament, tot i que la data coincideixi amb l'11 de Setembre...
no estic parlant de la Independencia de Catalunya!

Com sempre... la vida... punts suspensius...
... i valor i positivitat per tot s'ha de tenir
tot i que a vegades ho veiem molt negre...

No hi puc posar imatge... pero posaria la d'un nenufar
que vaig veure dissabte passat....

de col·leccionar es tracta...

No cal dir-ho... tothom ho sap...
La vida es tracta de col·leccions!

Col·leccions de moments,
de persones amb aquests moments,
de situacions,
d'emocions...
D'una llarga llista de col·leccions es tracta!

Parlant de col·leccions immaterials...

I és així com anem recol·lectant... amb el dia a dia!

Amb nervis per la meva nova col·lecció!!!

la vida canvia...

Doncs ben cert aquest títol que avui hi he posat!
Qui no ho sap?

Moments, fets, espais, circumstàncies, rutines...

Hi hauria una llarga llista per anar posant noms
perquè TOT canvia...

La vida, en sí, canvia!

Com a vegades aquests sobten a un mateix;
a vegades els del voltant NO entenen, no accepten o no agraden...

Doncs valorar qui SÍ ho vol entendre o intentar acceptar,
igualment a voler continuar junts amb aquests canvis!

Visca la vida i els seus canvis!
Tot positivament!!!

Respira, estima i sigues feliç...

Avui m'he vist motivada per fer una nova entrada...
Feia uns quants dies que no en feia...

Cada relació amb les diferents persones que ens envolten
és diferent!!

Claríssim!!!

Cada persona és diferent, igualment que l'estimació i relació amb aquesta...
i per tant, la relació totalment diferent!!!


Per això cal respirar i estimar!!!
Que per mi vol dir respectar!!!

canvi???

Fa uns dies que sento dins meu
necessitat de canvi...
Els canvis sempre fan por, cert!!!

El cap va pensant...

Igualment que la vida va passant...

Però és tant màgica la vida!!!
La vida a vegades crea situacions inesperades
d'ajudar a portar a terme el possible canvi...

Canvi que es pot entendre de moltes maneres:
d'expectativa, d'actitud, de manera de viure...

Anar vivint i a l'aguait...
agraint aquestes coses inesperades;
igualment que agraint les persones que m'envolten i m'acompanyen en el meu camí!!!

Gràcies, gràcies i gràcies!!!

Doncs sola no puc!

Doncs sola no puc jo!!!

La vida m'ha donat situacions
que creia que ho havia de fer sola.
Llavors, he pogut veure que sola no he pogut...

Compartir tot el que et generi malestar
és el millor que un pot fer!!!
Agrair que els humans podem compartir-ho tot:
dolors, alegries, somnis, tristeses...

L'auto-exigència del "jo puc"
només serveix per treure coses importants.
Treure que vol dir perdre...

Gràcies, gràcies i gràcies a les persones amb qui puc compartir!!!
Compartint es guanya, es millora i no es perd!!!

CONFIANT...

Hi ha dies o setmanes

que sembla que el món o l'Univers

s'hagi girat en contra teva en TOTS els aspectes...

I tot i que hi hagi moments passats

on creies que tot era màgic;

l'actualitat d'un mateix sembla que ajudi a esborrar-los...

Doncs com sempre, endavant!!!

Amb positivitat, desitjos i confiança!!!

NUS

Hi ha nusos que sí que per desfer,
cal saber com estan creats...
Sí!!!

Igualment que hi ha nusos que,
tot i saber d'on venen, algú no vol desfer...
o entendre...

Desfer-los és parlar, solucionar, arribar a unes conclusions...

N'hi ha que potser no cal desfer... 
potser simplement tallar-los és la solució i no carretejar...

fer diferents els dies!!!

En la monotonia,
en la rutina,
en el dia a dia de cada u...
Amb la companyia o soletat
que puguem tenir en tot això...
Cal fer la diferència!!!

La diferència en tot això,
a mi em fa més forta, més alegre,
més feliç!!!

Endavant amb les diferències que puguem fer!!! 

flors d'ametller...

Avui no tinc paraules per expressar com em sento!!!

Amb aquesta imatge que jo veig
com a un ametller florit de cors
no cal que digui res!!!

Ametller...
Cors...

pensaments...

No ho sé...
Pensaments són el mateix que sentiments???
No ho sé...

Pensaments posats una mateixa, inventats
sense base certa,
que provoquen unes reaccions i actes que perjudiquen...
Fantasies!!!

Pensar???
Valorar???
Meditar???

....
....
....

Molts punts suspensius...

junts!!!

Com dues persones es creuen en el seu camí vital
i aquest creuament significa una relació magnífica!

S'entén que tot començament de relació de dues persones és diferent...
diferents experiències, expectatives, família, amistats...
Que aquestes diferències ajudin a un bon entendre de l'altre
a un bon creixement i sentir-se complert un mateix
i òbviament! que la relació sigui íntegre i absoluta!!

Aquestes diferències porten a conversar,
desitjar junts, discutir, debatre, planejar...

Malgrat les diferències junts estem i ens completem!!!

STOP i endavant!!!!

Com a vegades una es fa preguntes!
Preguntes que no tenen ni cal respondre!
Preguntes que a una mateixa fan mal...

És el pensament que corre sol...

STOP i endavant!!!!

Sé que la vida t'aporta dificultats,
que tanmateix són per créixer i autorealitzar-se
i per preparar-se per un proper destí.
I també sé que mentre estàs passant aquestes dificultats,
et sents malament i bastant incomprès per un mateix...

Doncs STOP i endavant!!!

A brillar com diamants!!!

A vegades el dia a dia,

la rutina en sí, 

i també la "confiança";

fa que ens pugui treure algun somriure,

fer-nos escapar alguna paraula gens amable.

Avui em sento una mica tristona per aquest fet...

I amb aquesta imatge, la qual va a aplicar-s'ho a un mateix,

doncs, aplicar-ho abans en segons quines actuacions

podem fer...

I acabo amb una bona cançó que parla de la brillantor que podem arribar a ser en el cel!!!

La temàtica de la cançó és una altra, però tots som éssers brillants en la manera que podem!!!

https://www.youtube.com/watch?v=eJ0_qMhKurM

a vegades...

Dies que més val no parlar...
pensaments que sorgeixen del no-res

Esperant que de l'obscuritat, surtin les estrelles
i que l'endemà, el Sol t'ilumini la cara
per tornar a somriure 
i gaudir dels petits miracles de la vida...

Igualment agrair als del meu entorn;
que són les meves estrelles en l'obscuritat!

Riure...

Sempre havia sentit lo bé que va riure...
i experimentar-ho és tant gratificant!!!
Sempre he sigut una persona força riallera,
però fa uns tres anys enrere, que el riure és més diari...

Persones, instants, pensaments...

És cert que hi ha dies més grisos...
però... cert també que...
un dia sense riure...

Gràcies, gràcies i gràcies a tots els riures que compartiu amb mi!!!

Els meus arcs de Sant Martí!!!!

Nova entrada!!!!
Ja tocava!!!
... nova estació,
... nova situació
... tot continua...
.... continuen els canvis, la felicitat, la rutina, els desitjos, els somnis...
Avui vull fer referència a com m'agraden els Arcs de Sant Martí!!!

M'encanten!!! Ho haig de dir...

Perquè cada vegada que en surt un i tinc el plaer de veure'l,
a part d'agrair la meravella de la natura,
els meus ulls se'm meravellen... i començo a desitjar...

Els arcs de Sant Martí, ho haig de dir, m'omplen d'alegria!!!
I tal i com avui em sento alegre i feliç; avui d'ells va l'entrada!!!

Amb tot això... una súper foto d'ells!!!

A gaudir!!

...tancament...

Certs dies, una es sent com si es tanca...
no perquè una mateixa vulgui...
sinó per les situacions possibles que es generen al dia a dia, ho fan...

... rara? ... tancada? ... silenciada?...

NO HO SÉ!!

Potser són actes que els altres no esperen de mi...
però a vegades, una mateixa ha de respectar-se per tirar endavant!
Agradi o no a una mateixa i als altres...
Per ser sa/sana a la vida; no cal l'auto-exigència!!

L'exigència en tots els sentits és matadora...
... mmmmmm...
i amb experiència ho dic!!!

Just aquest escrit, potser algú també es sentirà identificat, 
ja que pot molt ben passar en la vida normal...

I amb aquestes imatges ho vull recullir: 

el dia a dia

Un dia més,
un dia normal...
la vida; el dia a dia... a vegades una es sent absurda...
Absurda en el sentit, 
que en aquest país i en el món mateix,
la vida és treballar...
Gairebé no es pot viure, jo crec... 
gaudir de la natura, compartir amb la gent que t'estimes...

Està clar que una treballa per viure...
però i el temps???

Sort de les agradables persones amb qui 
pots compartir petits moments...
i també... somniar! Somniar potser és la paraula!!!

Doncs bé, donar gràcies a que una pugui treballar,
igualment gràcies als qui comparteixen amb mi aquests petits moments,
igualment que gràcies a la vida per jo poder viure,
I gràcies per ser capaç de somniar...
Qui sap si es complirà???? 

calen paraules????

No calen paraules per expressar com em sento...

Feliç?
Cuidada?
Volguda?
Estimada?
Corresposta?
...
...
...
Cap adjectiu pot acabar de completar el meu estat actual...

... persones...

Com sempre en el meu camí...
relatant en el què puc i vull compartir...
etapes, instants, felicitats, tristeses...
què més puc dir??? podria continuar amb una llarga llista...

Avui em sento contenta i feliç
de les persones que comparteixo el meu ARA.
Què vol dir això??? que n'hi ha hagut que he deixat enrere...
i que si no han tornat, o potser, més ben dit, que no he volgut que tornessin;
la raó és perquè no valien la pena!!

Sortosament s'han quedat les que la valen
i igualment, les que estan entrant, que també la valen!!!

De nou... i no em cansaré de dir-vos-ho:
GRÀCIES, GRÀCIES I GRÀCIES als que amb mi compartiu!!!

I com molt bé en la imatge veieu: 
"per cada persona que marxa; n'arriba una altra per fer-la millor"

.... punts suspensius...

......
Continuo...
... aprenent, somniant, estimant, desitjant, projectant, compartint...
i perquè no dir-ho; també negant...

... madurant...

Aprenent que la Marta petitona sempre hi serà...
amb l'il·lusió i les ganes que tot el que faci em faci feliç...
La Marta petitona ARA té una experiència 
per saber dir NO a segons quines situacions;
a l'igual que és capaç de voler buscar possibles situacions positives!!!