dijous, 22 de febrer del 2018

Catalunya

Els dies passen com han de passar.
Vull dir, el temps passa.
Les hores, minuts, segons, dies, mesos, etc...

Tothom va fent el seu dia a dia com bé pot, dins el què pot, amb tota la normalitat que pot...

El què està passant a Catalunya ja fa massa temps que està passant...
Moltes coses estan passant al respecte...

Presos polítics, fiances que s'embutxaquen, mal moral als involucrats i als que no toca de tant a prop... quantes coses hauria de posar del què ens estan fent als catalans?

Em fa vergonya com està actuant España al respecte i igualment que em fa tristesa que no tinguem cap ajuda externa...
Quantes coses podrien canviar si realment es burxés de dins tot el què estan fent i han fet?

Aquestes paraules són per expressar la ràbia que sento quan veig aquestes injustícies al respecte igualment que també és per enorgullir-me de tots els catalans estan actuant front això, amb el què poden (siguin polítics o ciutadans). 

I també dic que anirà bé, segur que anirà bé. Pacientment anirà bé.

Acabo amb una imatge que fa molt temps vaig extreure d'internet del gran Rubianes que em va agradar molt i que ho diu clarament.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada