Certs dies, una es sent com si es tanca...
no perquè una mateixa vulgui...
sinó per les situacions possibles que es generen al dia a dia, ho fan...
... rara? ... tancada? ... silenciada?...
NO HO SÉ!!
Potser són actes que els altres no esperen de mi...
però a vegades, una mateixa ha de respectar-se per tirar endavant!
Agradi o no a una mateixa i als altres...
Per ser sa/sana a la vida; no cal l'auto-exigència!!
L'exigència en tots els sentits és matadora...
... mmmmmm...
i amb experiència ho dic!!!
Just aquest escrit, potser algú també es sentirà identificat,
ja que pot molt ben passar en la vida normal...
I amb aquestes imatges ho vull recullir:
Un dia més,
un dia normal...
la vida; el dia a dia... a vegades una es sent absurda...
Absurda en el sentit,
que en aquest país i en el món mateix,
la vida és treballar...
Gairebé no es pot viure, jo crec...
gaudir de la natura, compartir amb la gent que t'estimes...
Està clar que una treballa per viure...
però i el temps???
Sort de les agradables persones amb qui
pots compartir petits moments...
i també... somniar! Somniar potser és la paraula!!!
Doncs bé, donar gràcies a que una pugui treballar,
igualment gràcies als qui comparteixen amb mi aquests petits moments,
igualment que gràcies a la vida per jo poder viure,
I gràcies per ser capaç de somniar...
Qui sap si es complirà????
No calen paraules per expressar com em sento...
Feliç?
Cuidada?
Volguda?
Estimada?
Corresposta?
...
...
...
Cap adjectiu pot acabar de completar el meu estat actual...
