llarga és la platja,
sona com si hi hagués un ball.
Escric el teu nom a la sorra,
i el vent se l'enduu,
escric que t'estimo,
i ho esborra la mar.
T'estimo? Sí, és clar.
Què sento? Tu ho saps?
Jo no...
T'estimo perque allà et vaig deixar.
Miro la bellesa d'aquesta platja
i no sé què pensar.
Què faig?
El vent em desperta i em diu:
El Present és aquí.
Aquest poema l'he trobat aquesta setmana en una llibreteta que tenia el 2002 on hi escribia cosetes quan vaig èsser a Canadà. I aquesta cançó que segueix a sota, em solia acompanyar!! (per lo que vaig deixar...)
