dimecres, 30 de desembre del 2020

Adéu 2020!

 Podria enumerar tot el que ha passat durant aquest any 2020 que deixem enrere, però no ho faré, simplement dic: beneit 2020 que tants aprenentatges ens has deixat! Carregat de sorpreses on hem innovat i adaptat!

Per un 2021 millor per tots i per un millor món!

Amb dues imatges del mar que tant s'expressa amb el color i escalfor que fa el Sol i amb la suavitat i ràbia del vent...

Feliç 2021!





divendres, 23 d’octubre del 2020

Temps era temps


Ja és tardor... Tardor del 2020. Temps de fulles caigudes, temps de bolets, temps de Sol que s'escurça, temps que... Temps era temps... tot canvia... I com està essent aquest 2020 tant estrany i gens esperat d'aquesta manera per ningú... com t'ho agafes? Doncs com tot a la vida! Positivament! Tot passa per alguna cosa, per un aprenentatge per un bé futur. Hi ha coses que perdem per llei de vida, i n'hi ha d'altres que perdem per deixar espai a novetats.
Crear o pintar un present harmònic pensant en un futur millor... plantar un arbre en comptes d'embrutar... ensenyar en comptes de prohibir... agilitzar en comptes d'entorpir... amorosament, tot és més fàcil!
En el dia a dia, a vegades estressant per segons quines situacions, ens és difícil portar-ho bé el què he descrit... Troba el teu camí... troba les eines que t'ajudin a fer-ho millor...

dimecres, 23 de setembre del 2020

Com m'hi poso...

 No sé per on començar. No sé quin títol posar-hi...

Aquesta entrada és per fer un resum de l'estiu que hem passat amb el Covid. Doncs, potser:  SURREALISTA seria la paraula. Surrealista, incongruent, massificant...

Podria fer un llarg text de les moltes coses que ens hem anat trobant al llarg d'aquest estiu amb el Covid... però cal? No ho crec.

Un resum potser seria: la manca de natura que falta a aquest humà que tant valor dóna al diner.

Comencem des de baix? Des del inicis? 


 https://www.youtube.com/watch?v=BWf-eARnf6U

dimecres, 1 de juliol del 2020

Estimem-nos!

És una llàstima que aquesta nova entrada, després de molt de temps sense fer-ne cap, sigui per esmenar el què em provoca tristesa... respecte l'humà en general... No faré gaire llarga la meva escriptura:
Nova normalitat... tot torna igual?
Agressions sexuals... es queda tal qual?
Economia de primer plat? Salut per les postres?
Justícia justa?
Actes fets sense maldat... resultats sorprenents?
......


dissabte, 18 d’abril del 2020

confinament 2020


Ja portem més d'un mes confinats... Fàcil de dir i dur de pensar i realitzar... Sobretot en una època on totes i tots ens agradaria estar gaudir de l'exterior... fent les primeres banyades, caminant per muntanyes del nostre entorn, parar el Sol a la platja, jugant o fent petar la xerrada al carrer... doncs bé, a tots ens agradaria estar fent alguna d'aquestes coses... però aquest any, la Terra ens ha donat l'oportunitat que ens aturem, que pels qui vulguem, reflexionem, perquè ens re-inventem, perquè comencem coses que sempre hem volgut fer, perquè retornem a agafar allò que vam deixar aparcat (com per exemple el què ha fet una amiga que a tornat a agafar les agulles per fer el covid_19 de la imatge!), o simplement, i també i important! perquè descansem!!
És veritat en què aquest parón donarà pèrdues... però també es tracta que aquestes pèrdues es vegin com a guanys que ha d'agafar la humanitat... perquè veiem el veí que et pot necessitar, perquè parem ja de comprar en els grans que de diners ja en tenen i no tracten gens bé els seus treballadors, perquè normalitzem en fer les coses avui i no demà, etc, etc, etc ...
Crec que podria escriure moltes coses relacionades amb aquest confinament del covid_19 del què ens ha donat i què en podem treure i molts de vosaltres segur que també me'n diríeu...

Una altra cosa que no vull deixar d'escriure perquè em fa molt feliç, és el fet de veure com els animalons han anat guanyant el seu terreny sempre tant massificat pels humans. Es sent que canten més fort els ocells, imatges de dofins que neden ben a prop de la platja, un cabirol pel riu Onyar...

El fet és... quan acabi... serem conscients de l'oportunitat que la Terra ens ha donat? A tothom li agrada veure món... a mi la primera! però calen tants avions volant que vol dir contaminant? o cal comprar a la Xina o al Japó si a Campllong també ho tenen? Hi ha molts temes relacionats... no hi sé posar un ordre... són pensaments meus que no he ordenat... són temes diferents, ho sé, però tot té relació...
Cal anar a l'Everest si aquí tenim el Pedraforca? 
Cal comprar a la Xina si a ca l'Antoni també hi és? Potser és més econòmic a la Xina però vindrà amb avió, contaminarà més i segur que ho haurà fet una persona molt mal pagada i en canvi, l'Antoni ho tindrà un xic més car però ho tindrà d'a prop i ell t'ho agrairà.

Moltes preguntes porta el confinament amb moltes respostes vàries per tantes persones que hi ha a la Terra... i com anirà?... afegir que també és una situació per preguntar-se a qui deixarem que ens governi més enllà...

Disculpeu el meu desordre... hi he escrit moltes coses... és un esborrany però vull que quedi escrit...

I acabo, afegint-hi una canço:
https://www.youtube.com/watch?v=fd02pGJx0s0

A cuidar-se, cuidar i a estimar-se i estimar!
Bon confinament!!

dimarts, 17 de març del 2020

COVID 19

Ens ha sorprès a tots la pandèmia creada i el confinament que hem de fer.
Aquests dies hem d'aprofitar per estar amb nosaltres mateixos, cuidar-nos, reforçar-nos, empatitzar, ...
D'aquí en sortirem més forts i veurem que tots som un. Que sense l'altre, un no és res.
Doncs toca fer bondat, creure el què ens van dient, distreure'ns a casa de la manera més creativa que es pugui i alimentar-nos el més bonament.
Gràcies gràcies gràcies a tots els sanitaris.
Gràcies gràcies gràcies a tots els transportistes per portar l'aliment.
Gràcies gràcies gràcies a tots els que treballen en l'alimentació.



Al cap i a la fi, seran uns dies que recordarem i haurem après una manera més sensata de viure: pensar en l'altre per poder ser un mateix, perquè al cap i a la fi, tots som iguals, tots som un.



dijous, 12 de març del 2020

Amor cap a un mateix


I què faríem si nosaltres no ho féssim??
Els pensaments a vegades ens van en contra...
Estimant-nos, perdonant-nos, agraïnt-nos i mirant-nos amb bondat tot és més fàcil.

Tot això és només amor cap a nosaltres mateix@s. 
I ho podem fer ben senzillament, deixant de banda alguns pensaments i així la vida va essent màgica com sempre!

dimarts, 21 de gener del 2020

tranquil·litat




Bonica imatge de tranquil·litat i calma... seguint camí... somrient amb els passos que un@ fa...
Silencis que valen més...
Calma que perdura...
5 (o 6) sentits activats en el teu camí...

Seguir caminant...
sense cap influència, prejudici, premonició...



dijous, 9 de gener del 2020

Pausa forçada

Avui, posar-me uns pantalons i trobar-me a la butxaca aquesta frase de la imatge.
Frase que em va sortir en una galeta de la sort ja fa uns dies i no vaig saber com agafar-li el sentit. 
Els pantalons ja han estat rentats abans de posar-me'ls i la frase ha resistit fins que l'he trobat i realment hi he trobat sentit!
Doncs sí! Sentit en què tota ambició ha de tenir uns bons fonaments. I la sort que vaig haver de fer una pausa forçada per adonar-me d'això. Pausa que en un primer moment, no em va agradar però després he entès.
Així que, gràcies vida per aquests moments i perquè em serveixi per possibles situacions futures igualment que viure el PRESENT.
Gràcies gràcies gràcies!

I acabo aquesta entrada amb una cançó que sempre em dóna molta força:

https://www.youtube.com/watch?v=o6yEY72eWnM

dissabte, 4 de gener del 2020

Gràcies 2019!!

I aquest any encara no havia pogut deixar escrit lo agraïda de tot el meu 2019. Per tot lo què m'ha aportat.


Tot lo viscut, és positiu!! Tot és un aprenentatge per construir el meu present... hi ha coses que a vegades en un primer moment molesten, fan mal, però tot és per un bé! Gràcies per tot això i a demés, gràcies per totes les persones que s'han creuat al meu camí durant l'any: les que segueixen i les que no.

Així doncs, del viscut al 2019, vindrà el 2020. Gràcies gràcies gràcies.


Feliç 2020!!