A ballar el 2018!

I un any més!
Un any més que acomiadem i un any més que entrem!
Endavant 2018!

Un any que deixem enrere... un any que haurem tingut aprenentatges, adéus, benvingudes, recordatoris, memòries, rebrolls d'un passat, plors, riures, negacions, descobriments, novetats, coses que no esperes, comiats, ... moltes coses... 

Que el 2018 seguirà en la línia que haurem deixat el 2017, podent canviar el què no ens ha agradat, o hem après, tot això en les nostres mans... i el què no està en les mans: doncs viure-ho de la millor manera, que així és com anem tocant la nostra melodia de la vida!

Perquè la nostra vida, és la nostra melodia... amb lo dolent i lo bo... i per tant, la melodia del nostre dia a dia, cal ballar-la!

F E L I Ç   2 0 1 8!!!

Bones votacions!

El Desembre d'aquest any no està essent com els altres...

Tots els catalans i catalanes deuen pensar el mateix.

Vull deixar constància, que a mi el Desembre, sempre ha estat un mes maco i diferent de l'any... hi ha molts festius, també hi ha el meu aniversari (ho haig de dir), hi ha moltes reunions amb família i amics que potser fa temps que no comparteixes una bona estona... hi ha la màgia dels petits fent cagar el tió i esperant els 3 Reis d'Orient...

Però vull dir que aquest any, aquest mes ha començat, i no l'he notat ni sentit... I quan ho penso: NO M'AGRADA!

NO M'AGRADA sentir-me així per uns que ens han tractat malament per fer una cosa que teníem tot el DRET. 

És més, NO M'AGRADA que el Nadal (que vulguis que no, és màgic - almenys pels nens) pugui arribar a ser intoxicat per aquesta gent que NO ES MEREIX res.

El cap de setmana passat vaig anar a la celebració d'una familiar meva que feia 100 anys. Són molts 100 anys! Han passat moltes coses aquests 100 anys i també parlant en relació amb Catalunya... i hem d'estar a les mateixes?

M'entristeix i m'enfada saber que n'hi ha qui votarà els que no defensen Catalunya, i que a part de no defensar-la, recolzen el 155! Gent que està acomodada amb el que té perquè el canvi els espanta! I no us espanta que ens tractessin així el dia 1 d'Octubre només per voler votar? 

Doncs res, només volia fer una entrada per deixar constància de com em sento aquest Desembre i de moment, només desitjar-vos BONES VOTACIONS!!!

Valorem d'on venim?

Des de l'1d'Octubre molts catalans estem recordant els nostres avantpassats... èpoques anteriors a la nostra, la guerra civil, els nostres avis, besavis, moltes coses!... ho dic principalment per a mi... que ho he fet i ho estic fent... recordo alguna dita d'un meu avi o fets diaris que feien perquè estaven acostumats, diferent a un altre tipus de viure que fem ara, com ara "estalviar" les bosses de plàstic que et donaven en alguna botiga!... cosa que ara les llancem i "comprem"...

Tot una barreja de coses tinc al cap... fets i dits dels meus avis... 

I precisament fa poc vaig anar al museu de la pesca de Palamós, que em va encantar! i on podem veure realment que les coses abans es feien amb valor, amb estima, amb naturalesa... com ara una boia de suro! Em va sorprendre, jo no ho sabia, però la lògica la té i una relíquia com és el suro, per surar en el mar, una altra gran relíquia!... a part de l'amor per les coses, també era el temps que hi invertien sense cap preu, bé, preu dit amb € o pessetes o rals, però era un preu molt valuós... el preu del TEMPS!... invertien hores en fer xarxes per pescar a mà, unes altres per desfilar-les, d'altres a buscar el suro per fer la boia... està clar! Llavors també es pagava, és clar! però mirant el nostre present... què estem fent? ara me'n vaig a un altre tema que no és el de pescar,  perquè la feina de pescador és realment dura avui en dia...

Si he tret aquest tema avui, és per deixar constància si tenim present el què comprem, com està fet?... Amb amor o amb quantitat?

Comprem de la Xina, el Japó... i la proximitat?
I acabo per on he començat l'entrada... catalans i catalanes, valorem i sabem d'on venim? ... potser molts no hi trobeu la relació en els temes... però... us convido a que valoreu el nostre passat, el temps, el valor, l'amor, el que ens ha "costat" tot (relacionat amb temes de Catalunya i també de vida!).

Només deixar constància, com m'agrada deixar en aquesta mena de diari, que si algú el llegeix, li faci pensar i també, que d'aquí un temps, quan torni a mirar aquesta entrada, podré reflexionar com ha canviat des de llavors.