A ballar el 2018!

I un any més!
Un any més que acomiadem i un any més que entrem!
Endavant 2018!

Un any que deixem enrere... un any que haurem tingut aprenentatges, adéus, benvingudes, recordatoris, memòries, rebrolls d'un passat, plors, riures, negacions, descobriments, novetats, coses que no esperes, comiats, ... moltes coses... 

Que el 2018 seguirà en la línia que haurem deixat el 2017, podent canviar el què no ens ha agradat, o hem après, tot això en les nostres mans... i el què no està en les mans: doncs viure-ho de la millor manera, que així és com anem tocant la nostra melodia de la vida!

Perquè la nostra vida, és la nostra melodia... amb lo dolent i lo bo... i per tant, la melodia del nostre dia a dia, cal ballar-la!

F E L I Ç   2 0 1 8!!!

Bones votacions!

El Desembre d'aquest any no està essent com els altres...

Tots els catalans i catalanes deuen pensar el mateix.

Vull deixar constància, que a mi el Desembre, sempre ha estat un mes maco i diferent de l'any... hi ha molts festius, també hi ha el meu aniversari (ho haig de dir), hi ha moltes reunions amb família i amics que potser fa temps que no comparteixes una bona estona... hi ha la màgia dels petits fent cagar el tió i esperant els 3 Reis d'Orient...

Però vull dir que aquest any, aquest mes ha començat, i no l'he notat ni sentit... I quan ho penso: NO M'AGRADA!

NO M'AGRADA sentir-me així per uns que ens han tractat malament per fer una cosa que teníem tot el DRET. 

És més, NO M'AGRADA que el Nadal (que vulguis que no, és màgic - almenys pels nens) pugui arribar a ser intoxicat per aquesta gent que NO ES MEREIX res.

El cap de setmana passat vaig anar a la celebració d'una familiar meva que feia 100 anys. Són molts 100 anys! Han passat moltes coses aquests 100 anys i també parlant en relació amb Catalunya... i hem d'estar a les mateixes?

M'entristeix i m'enfada saber que n'hi ha qui votarà els que no defensen Catalunya, i que a part de no defensar-la, recolzen el 155! Gent que està acomodada amb el que té perquè el canvi els espanta! I no us espanta que ens tractessin així el dia 1 d'Octubre només per voler votar? 

Doncs res, només volia fer una entrada per deixar constància de com em sento aquest Desembre i de moment, només desitjar-vos BONES VOTACIONS!!!

Valorem d'on venim?

Des de l'1d'Octubre molts catalans estem recordant els nostres avantpassats... èpoques anteriors a la nostra, la guerra civil, els nostres avis, besavis, moltes coses!... ho dic principalment per a mi... que ho he fet i ho estic fent... recordo alguna dita d'un meu avi o fets diaris que feien perquè estaven acostumats, diferent a un altre tipus de viure que fem ara, com ara "estalviar" les bosses de plàstic que et donaven en alguna botiga!... cosa que ara les llancem i "comprem"...

Tot una barreja de coses tinc al cap... fets i dits dels meus avis... 

I precisament fa poc vaig anar al museu de la pesca de Palamós, que em va encantar! i on podem veure realment que les coses abans es feien amb valor, amb estima, amb naturalesa... com ara una boia de suro! Em va sorprendre, jo no ho sabia, però la lògica la té i una relíquia com és el suro, per surar en el mar, una altra gran relíquia!... a part de l'amor per les coses, també era el temps que hi invertien sense cap preu, bé, preu dit amb € o pessetes o rals, però era un preu molt valuós... el preu del TEMPS!... invertien hores en fer xarxes per pescar a mà, unes altres per desfilar-les, d'altres a buscar el suro per fer la boia... està clar! Llavors també es pagava, és clar! però mirant el nostre present... què estem fent? ara me'n vaig a un altre tema que no és el de pescar,  perquè la feina de pescador és realment dura avui en dia...

Si he tret aquest tema avui, és per deixar constància si tenim present el què comprem, com està fet?... Amb amor o amb quantitat?

Comprem de la Xina, el Japó... i la proximitat?
I acabo per on he començat l'entrada... catalans i catalanes, valorem i sabem d'on venim? ... potser molts no hi trobeu la relació en els temes... però... us convido a que valoreu el nostre passat, el temps, el valor, l'amor, el que ens ha "costat" tot (relacionat amb temes de Catalunya i també de vida!).

Només deixar constància, com m'agrada deixar en aquesta mena de diari, que si algú el llegeix, li faci pensar i també, que d'aquí un temps, quan torni a mirar aquesta entrada, podré reflexionar com ha canviat des de llavors.

Situació aberrant

És així com estic avui, és així com reflexiono...

Actes (que ara ja són passat) que no es poden arreglar.

C O N S C I È N C I A si us plau!

Ja no es poden arreglar...

Actua! Actua!

És així com es veurà, en el dia a dia...

Sense pre-jutjar ni pre-veure, només actuant.

Només tenim un cor i ens l'hem de cuidar,
igual hem de cuidar els cors de qui ens estimen.

números i codis

Ja sabia que tot està enumerat, tots estem enumerats o codificats... però avui m'ha passat alguna cosa que realment m'ha fet veure lo dolent que arriba a ser.

Com sempre, hi ha d'haver lo bo i lo dolent d'una cosa, és cert.

Els valors i aptituds humans en respecte a aquesta "codificació" o "enumeració" s'han perdut.
El registre de cadascú no es perd. Cosa que va molt bé, en segons quines situacions. Sobretot en les crítiques situacions.

Però, la intel·ligència humana, ho ha volgut "cientificar" cada cosa a cada moment, on el què podria ser "de poble" o "familiar" o "que coneixem" ja és impossible. Tot queda enregistrat i no es pot retrocedir, mentre que parlant, comunicant, ... cosa que ens diferencia els humans dels altres animals, queda anul·lada per la màquina registradora.

Avui no sé quin títol posar:

"Més España 2"
o
"Continuem amb més força"

No hi poso títol avui!

Ni punts suspensius...

R E S ...

Què volen amb aquesta opressió?

Són ells els que estan atacant... ja ho van fer el dia 1 d'Octubre, amb porres, gasos, etc. i just després d'un mes, tancant a la presó sense segurament cap dret.

Ja n'hi ha prou de més atacs!!!

Més indignació, més fàstic, més ràbia, més força!!... això, més força!!!

Més força ara els catalans tenim i tindrem. Força mental i serenor, com a pacífics que som i hem estat sempre...

Llibertat!!!

Crits de llibertat!!

Hi ha moltes paraules que deixo de posar però aquests dies tots/es estem saturats/des...

i bé... continua continua que va fort!!

més España

Com molts catalans i catalanes ens sentim aquests dies, tristesa i ràbia barrejada... enuig, impotència, indignació... és així com em sento jo aquests dies...

Més d'un i d'una tenim els sentiments i emocions a flor de pell...

Com España pot estar governat per aquestes persones?... com España ha pogut arribar a aquest punt?... i a més tenen la gran cara de dir que ells han aplicat la democràcia i que els catalans ens l'hem saltat!

Com España ha arribat a aquest punt!... maltractador és la paraula! Pega, intimida i a més treu llibertat a persones que no han incomplert la llei!

Em ve al cap amics estrangers quan em comentaven lo maca que és España. Amb la varietat de coses que hi ha! Des de Sevillanes a Sardanes i des de l'oli d'oliva al vi... moltes riqueses hi ha a España! Moltes! Però amb el tracte del govern d'ara no em deixa continuar dir lo maca que és España... només em ve el cap el tracte que estem vivint aquests dies igualment que em recorda lo explicat pels meus avis que van viure l'època d'en Franco.

España és maca sí. Els espanyols són macos sí. Però el què està passant aquests dies, no té res a veure amb España ni amb els espanyols, té a veure amb el govern actual de l'estat espanyol que és governat per una colla de feixistes!

Aquesta situació, com a catalans que som, gent pacífica i amb bon fons, ens farà créixer

i ens enfortirem!
A continuar!
Endavant Catalunya!!!

Després de l'1 d'Octubre

Començo avui amb una imatge extreta del Facebook, volent treure algun somriure tot parlant de l'1 d'Octubre.

No hi ha paraules que puguin definir com ens sentim els catalans avui... indignats, menyspreats, tractats d'il·legals, moltes i moltes paraules...

Que al 2017, ple segle XXI, ens haguem de trobar amb aquestes penúries...

Ja ho deia el meu avi... "Ja us ho trobareu!"... i quan m'ho deia no sabia què era el què volia dir... i sí, doncs, ens hi hem trobat!! I amb molt d'orgull de ser catalana i defensar la nostra terra i recordar el què van viure els nostres avis i pares...

Els catalans, pacíficament hem respost a les agressions que vam veure diumenge, i amb tot, l'1 d'Octubre ha estat un començament... un començament que tots i totes catalans i catalanes anirem vivint calmadament.

Com va dir Gandhi i és com acabo l'entrada d'avui:

PRIMER T'IGNOREN, DESPRÉS ES RIUEN DE TU, DESPRÉS LLUITEN CONTRA TEU...

LLAVORS GUANYES. - Gandhi

(de segur que l'heu vist molt aquests dies, però realment, molt i molt adequada al nostre ARA)

Ñ de ESPAÑA

Fa dies que espero poder fer una entrada sobre aquest tema... quantes coses han passat tots aquests dies al voltant de l'1 d'Octubre...
Em venen al cap imatges i paraules dels meus avis, em ve al cap la paraula RESPECTE, també LLIBERTAT... també em ve el cap la imatge de FRANCO, també fets explicats de la Guerra Civil, també la paraula FEIXISME...
Sincerament, el cor se m'encongeix... on acabarem? On anirem a parar?
Les faltes de respecte de tot el què estan fent, donen més força al què Catalunya està buscant...
Pacíficament els catalans... per sort, pacíficament AMB FORÇA!!!

Estem plens de informació avui en dia!

Informació dels què ens van en contra... 
I també informació de nosaltres, els catalans...

Aquesta informació ens fa més forts per tirar endavant i que aquest actual govern español (amb Ñ perquè no es mereix una NY catalana) quedi pitjor del què va quedar quan va començar.

Les meves entrades sempre les acabo amb una imatge i en aquesta m'ha costat molt seleccionar-la... però quan l'he vist penjada avui al mur d'un noi que segueixo pel Facebook, m'he il·luminat! Gràcies Xavi!
Perquè realment, el que està passant, sembla un teatre...

punts d'amistat

Visca l'amistat!
L'amistat és molt maca perquè correspon a ser lliure, a ser dèbil, a ser fort, a ser impacient, a ser pacient... correspon a ser de totes les maneres...
Quan hi ha amistat els prejudicis no existeixen, els moments són els moments, el respecte en tot és l'essencial!

Quan en un moment, hi ha alguna cosa d'això que es derrumba... una pensa... això és una lluita?

Parlant sempre parlant es pot arreglar, per això tenim el llenguatge... però els mals moments hi han estat.

17-08-17

Tard o d'hora ens havia de tocar de prop...
Trist... pell de gallina...
La ciutat de Barcelona, plena de racons per descobrir i compartir,
ahir va patir... aquest cop, a les Rambles li va tocar...

Atureu-vos! Pareu de fer patir!
On voleu anar a parar matant? fent mal??

Al final farà por sortir de casa!

Amb una imatge de la Rambla plena de vida aquí acabo, perquè ha de ser així sempre! Plena de vida!!
TOTS SOM BARCELONA!!

Passat

Calia que fes una entrada amb una situació que em vaig trobar fa uns dies! Perquè forma part del meu present... el pas de les coses, persones, els graons pujats en un Passat, han ajudat a crear el Present d'un mateix!!

En un passat..
Ni comiat,
ni arreveure,
ni senyals de vida,
ni un "com estàs?" després de tant temps...
...

En un present...
Com si res hagués canviat de com havia marxat,
com si les mirades haguessin de ser les mateixes de llavors,
com si "les activitats" no haguessin canviat...
...

Què creus??? Les coses no han canviat en vers a tu? les coses no han canviat en vers jo?

Canvis?

On és la vida si no hi ha canvis?

Espanten, sí... però... si a on s'està, en qualsevol cosa, en l'ara.. un@ no hi està bé...
calen canvis!

Vinga! Endavant!

Res de zona de confort...
Que lo confortable "és incòmode"...

Grrrrrrrrrrr...

He dit...

I paciència... molta paciència...

el nostre cap... els nostres pensaments...

El cap a vegades ens pot fer males passades...

El cap sovint ens pot ajudar, però sovint ens pot "maltractar"...

És fàcil quan estàs acostumat a viure positivament, senzillament tot és fàcil i tot et somriu... tot et respòn... quasi tot... a el què un vol...

Però de manera contrària, passa el mateix... quan un canvia la manera de viure o veure les coses, en aquest cas, com que ha canviat a veure-ho negativament... tot el seu entorn... tot el que atraus en aquell moment, és negatiu o dolent a un mateix...

És fàcil "acomodar-se"... a parlar negativament...

Doncs és fàcil, sí... igualment, les conseqüències venen lligades instantàniament...

Anem en compte doncs, amb els nostres pensaments del nostre dia a dia...

Grans actes és el que diu la frase que farien el nostre món més senzill i respectuós...

Actes que a vegades  (en fred) podem veure que un@ mateix@ ho fa...

I en calent?

Acceptem? Respectem? Comprenem altres opinions i punts de vista?

mmmmm...

mmmmmmm....

Moments de pensar,

sentir,

reflexionar,

estimar,

valorar,

sense jutjar!!

mmmmmmm...

a moments...

Quan apareix... a moments... 
a vegades, se'm regira el  cap... igualment el cor...

Penso en moments que no han existit, ni existeixen, ni existiran.
Igual que penso en situacions que no han passat, ni passen, ni passaran...

El cap dóna voltes a vegades en coses que no cal...
perquè no val la pena perdre el temps...
Fa perdre el moment present... viure l'ara!
I el passat, ha passat...
l passat allà queda...
En aquell moment va ser fantàstic! D'agrair i igualment que per recordar.
Ens va ajudar a cadascú a viure-ho de la manera que cadascú necessitava en aquell moment.

Positivitat. Confiança. Que recolza. Alegria. Una mica d'enuig ...
és així com veig i sento!!

Trenca-closques acabat!

Pensaments d'un moment sense concretar...
Pensaments...

Amb un ara construint-se, que no vull trencar...

PETITS DETALLS

Fem la nostra vida amb petits detalls...

Fem-ho...

Somriurem, aplaudirem, plorarem d'emoció, ens posarem vermells, ens aficionarem, ens enriquirem, atraurem felices i bones situacions i persones, creixerem, gaudirem, ...

què coi!!
      
             V I U R E M!!!!!!

Ser o no ser.
Caure o no caure.
Entaular o no entaular.
Respectar o no respectar.
Estimar o no estimar.
Fer costat o no fer-ne.
Retreure o no retreure.
Borrar o no borrar.
Sincerar o no sincerar.
Fer o no fer.
Passar o no passar.

.... milers de milers d'accions que canvien amb un simple no i que també canvien amb l'acció que continua la frase...

Una sola llavor!

Avui començo l'entrada, amb una imatge que vaig extreure de l'Osho:

Doncs en aquest cas, la llavor es tracta de llavors per plantar arbres, plantes... per a dir que amb una sola llavor, fem que la Terra sigui més verda!

Pensant en llavors... doncs llavors d'amor i de pau, fem que els nostres ambients siguin més amorosos i pacífics... els nostres ambients són el món que vivim.

A vegades els nostres miralls, pre-judicis, materialisme, aspiracions... fan que les llavors verdes, amoroses i pacifiques es perdin i no arribin ni a plantar-se per poder crear un món més verd, amorós i amb pau...

Pensem-hi!

Treballs personals i interns de cada persona faria més fàcil un món millor!

Sense canvis, no hi ha evolució

Senzill, sí! Però en som conscients?

Sense canvis, no hi ha evolució.
És una premisa que ja fa temps em van ensenyar i vaig aprendre.
Igualment que també he notat amb mi mateixa...
Començant amb els canvis físics corporals, de petita a gran...
Sense canvis, no hi ha evolució...

És fàcil veure-ho en canvis materials...
I els interns? l'actitud? espirituals? o no sé quina paraula fer servir¿?¿?¿?

Doncs són els que més costen aquests!
Perquè no es veuen, no es poden palpar...
però sí notar!
Costa veure-ho perquè són silenciosos...
però quan els notes, l'alegria que es genera és fantàstica!
Igualment, si tu canvies interiorment, que de fora no se't veu i no et veuen la teva evolució... canvies exteriorment: actues diferent, fas diferent... els altres canvien respecte al teu canvi...
És difícil, sí!
Però és així com podríem canviar les nostres vides! ... igualment del món parlant... les guerres segurament desapareixerien, el canvi climàtic segurament disminuiria...
Començant a aprendre a canviar cada u mateix, haurà après a ajudar a la seva vida!

passat - present - futur

Els humans a vegades ens costa evaluar on som, què fem, com actuem...
Evaluar i valorar!
Tant senzill que hauria de ser aplicar la màxima de "crear" el nostre camí: que vol dir que cadascú és el responsable del què li succeeix a la vida igualment que vol dir que quan ens queixem de la nostra situació o la critiquem, estem mentint-nos a nosaltres mateixos... tant senzill que sembla que hauria de ser!! i tant difícil que sovint a tothom se'ns fa... 
I és que just en el moment en què ens trobem, en l'aquí i ara, és just en el lloc, temps i situació en què hem d'estar!! Sense jutjar!! ... sí evaluar i valorar... i així anem fent millor el nostre camí...

vivim?... treballem?... paguem?...

Doncs mai se m'havia passat pel cap que faria una entrada sobre aquest tema, però com sempre les coses canvien... doncs igualment una també canvia, doncs d'aquest tema va l'entrada d'avui... un tema que ens ressona a tots... malauradament...

Avui, últim dia del primer mes de l'any. Final de mes, arribades de factures a pagar que essent el primer mes de l'any, es noten les pujades en tot! Per desgràcia...

Veient però que part del què paguem, va cap a l'Estat; jo em pregunto (que molts ho deuen fer...): Com notarem per a bé dels què paguem aquesta pujada? A qui li han pujat el sou? Als ciutadans o als polítics? Quins bens o avantatges pels ciutadans que paguem veurem?... etcètera, etcètera i etcètera.

Podria continuar amb mil i una reflexions, però la més important, per mi i suposo que per tots els ciutadans és: 
Jo treballo per viure, que vol dir pagar el que comporta: un sostre, un menjar, una higiene i uns mínims extres que pugui tenir.
No treballo per pagar, pagar i pagar sense mai acabar... no hi ha una fi de la pujada...
Han pujat els nostres sous? O han baixat el nostres IRPF?

Aquesta entrada és molt complicada per mi perquè és un tema que no puc entendre, però molts dels què m'heu llegit, em deveu haver entès desgraciadament...

Doncs res, avui volia deixar constància d'aquesta meva ràbia i impotència de la situació actual...

Ametllers florits!

Gener arribat i ametllers florits!!

Com m'agraden!!! 

Diumenge vaig veure el meu primer de la temporada d'aquest any...
Quan me'n vaig adonar, vaig pensar... "ja està florit aquest ametller?"
I llavors, me'n vaig avenir que ja èrem a Gener!
I com passa de ràpid el temps...
Sí, sí, l'última entrada era per acomiadar l'any... i sí, és cert que ens n'adonem amb el nostre dia a dia que el temps passa... però voldria preguntar...
El sentim el pas del temps???

Quan ets conscient del teu temps i que realment ets productiu amb ell; el vius més, el valores més... que per mi realment és produir...i produir no significa el mateix per cada persona... mirar el mar,  estar relaxat sense fer res, llegir un llibre, etc, etc, etc...

Volia deixar constància en aquesta entrada... d'aquesta meva reflexió...

I amb una bonica imatge de flors d'ametller m'acomiado per avui.