diumenge, 27 de gener del 2019

A falta de pan....

Doncs tot està bé!
Tot pot canviar!
Tot canvi té un per què!




Doncs si és possible a l'interior, després s'exterioritzarà! 

I mentrestant: “half a loaf is better than none"

I com sempre, una ballaruga va sempre bé!!
Avui amb: 

https://www.youtube.com/watch?v=juNxwa6H3lI

Bona vida!!! 



dimecres, 16 de gener del 2019

Petita llum


Doncs amb tant neguit i tant garbuix d'emocions negatives al llarg del dia d'avui... referent al feixisme al qual vivim tristament i actualment a l'Estat Espanyol... recullo una fulla d'hivern. Fulla que sembla tenir un color lleig... però no! no és pas lleig! Aquest color representa el què ha passat i com ho ha passat, per reeixir més viva a la primavera. 
També encenc una llumeta. Llumeta per adonar-me de la vivesa que pot tenir la foscor.
I que com tot, com la vida mateixa: ressorgeix.

I acabo amb una cançó que parla de racisme i l'he trobat adient. 




dilluns, 7 de gener del 2019

A R A



Ben bé així!!!

Deixem anar els mal de caps, les preocupacions, els dubtes del què pot passar... 

A VIURE L'ARA I DISFRUTAR-LO!!!
EL DEMÀ JA VINDRÀ!!!

I a ballar!!!

dimarts, 1 de gener del 2019

La vida mateixa!


I ho comparteixo perquè m’agrada!

Perquè sí que existeix la sincronicitat!

“Hay un dicho según el cual, cuando el alumno está preparado, aparece la profesora. Quiere decir que la maestra interior aflora a la superficie cuando el alma, no el ego, está preparada. La maestra se presenta siempre que el alma la llama... menos mal, pues el ego nunca está del todo preparado. Si la aparición de la maestra dependiera exclusivamente del ego, nos quedaríamos toda la vida sin la maestra. en eso tenemos suerte, pues el alma sigue transmitiendo sus deseos sin tener en cuenta las opiniones perennemente cambiantes de nuestros egos.” Mujeres que corren con los lobos de  Clarissa Pinkola Estés



divendres, 28 de desembre del 2018

Fi de camí 2018


Acaba l'any.
En comença un de nou.


Al fi i al cap, és un dia que s'acaba per començar-ne un de nou. Sí! És veritat!
I amb tot, a mi m'agrada fer un valoració d'aquest que deixem per valorar aquest que començarem...


Ítaca d'en Lluís Llach, en aquesta entrada em guia, com sempre, i en qualsevol moment vull que m'acompanyi, perquè l'important (a la vida) és el camí.


Amb estira i arronses, amb dolors i alegries, amb guanys i pèrdues, camins barrats i portes obertes... 
Que amb tot això que hi puc haver trobat i més: és el què em fa avançar en el meu camí. És el què em fa créixer. Gaudint d'aquest camí, gaudint de la vida, compartint, estimant, plorant, rient, situant, projectant, deixant...


I amb lo dit, adjunto aquesta imatge, que tant m'agrada, que també vaig adjuntar a la despedida del 2017.

 

I hi afegeixo que doncs ja que la vida és com un piano... aprofitar la música al màxim!! 
Amb ella podem moure'ns, riure, ballar, plorar, saltar, revolcar-nos, estimar, compartir, sacsejar-nos, immobilitzar-nos,  etc. etc. etc.

Gràcies vida i gràcies música!

Doncs a tots:  BON COMIAT DEL 2018 i FELIÇ 2019 !!!!! 

dimarts, 18 de desembre del 2018

Marta


Neix el dia...neix un començament de camí que realment valdrà la pena.

Com sempre, els començaments solen fer por, espanten, a vegades ens afeblirem i fins i tot ens emocionarem d'alegria...
Gràcies de ser-ne conscient, gràcies de sacsejades que han calgut, gràcies de l'amor que m'envolta.
Ancestres que recordem en un moment tant important i que creiem que no havíem tingut temps de representar la teva vida... ser-ne conscient i canviar-ho i agrair l'amor i la força que ens ha donat.
La nena petita que porto dins meu i que vaig ser quan et vaig conèixer-te ha pogut entendre el per què de tot plegat, del per què sóc aquí, de per què m'he pogut adormir i del per què ara m'he sacsejat.
Gràcies per lo compartit.
Gràcies perquè sé que sempre hi has sigut i hi seràs.

Gràcies, gràcies i gràcies per tot!

https://open.spotify.com/album/57AAPEaljGRqzJpIY9vMOc?si=-qLAJPmNTme8SogvujPtxw

dilluns, 10 de desembre del 2018

in the middle of nowhere...


A vegades, al mig del no res:

Jutges que no tenen dret a jutjar.

Policies que emmanillen.

Veritats que se saben i es deixen de dir.


Bona sacsejada, bona remullada i a ballar ben fort i ben dolç, que són quatre dies!