Valorem d'on venim?

Des de l'1d'Octubre molts catalans estem recordant els nostres avantpassats... èpoques anteriors a la nostra, la guerra civil, els nostres avis, besavis, moltes coses!... ho dic principalment per a mi... que ho he fet i ho estic fent... recordo alguna dita d'un meu avi o fets diaris que feien perquè estaven acostumats, diferent a un altre tipus de viure que fem ara, com ara "estalviar" les bosses de plàstic que et donaven en alguna botiga!... cosa que ara les llancem i "comprem"...

Tot una barreja de coses tinc al cap... fets i dits dels meus avis... 

I precisament fa poc vaig anar al museu de la pesca de Palamós, que em va encantar! i on podem veure realment que les coses abans es feien amb valor, amb estima, amb naturalesa... com ara una boia de suro! Em va sorprendre, jo no ho sabia, però la lògica la té i una relíquia com és el suro, per surar en el mar, una altra gran relíquia!... a part de l'amor per les coses, també era el temps que hi invertien sense cap preu, bé, preu dit amb € o pessetes o rals, però era un preu molt valuós... el preu del TEMPS!... invertien hores en fer xarxes per pescar a mà, unes altres per desfilar-les, d'altres a buscar el suro per fer la boia... està clar! Llavors també es pagava, és clar! però mirant el nostre present... què estem fent? ara me'n vaig a un altre tema que no és el de pescar,  perquè la feina de pescador és realment dura avui en dia...

Si he tret aquest tema avui, és per deixar constància si tenim present el què comprem, com està fet?... Amb amor o amb quantitat?

Comprem de la Xina, el Japó... i la proximitat?
I acabo per on he començat l'entrada... catalans i catalanes, valorem i sabem d'on venim? ... potser molts no hi trobeu la relació en els temes... però... us convido a que valoreu el nostre passat, el temps, el valor, l'amor, el que ens ha "costat" tot (relacionat amb temes de Catalunya i també de vida!).

Només deixar constància, com m'agrada deixar en aquesta mena de diari, que si algú el llegeix, li faci pensar i també, que d'aquí un temps, quan torni a mirar aquesta entrada, podré reflexionar com ha canviat des de llavors.