I és que és cert, i a vegades massa el meu cap ha donat massa voltes sense arribar a una bona solució o decisió... tot i sentir o intuir, el pensament sempre hi ha dit la seva...
Doncs... fa temps que vaig aprenent a confiar en el que sento més que en el que penso...
Així doncs, que vaig caminant pel que sento igualment que sabent i aquest cop reafirmant... que les abraçades, ben donades, i en el moment indicat... no tenen preu ni s'obliden.
I aquestes abraçades, ajuden a seguir el MEU camí... MEU!... que diuen que tots els camins van a Roma... però el més important és seguir el camí d'un mateix. Endavant!!!!
Imatges agafades de les xarxes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada