Començo amb aquesta magnífica cançó ben instrumental per aquesta nova entrada:
Continuo amb el meu relat de gairebé sempre... la vida és un anar fent...
Doncs, si la vida és un anar fent, un adonar-te, un saber per què i per a què vius i com vols viure... doncs, ... i si ho fem més fàcil, més planer, més amè i més conscient?
Coses que al nostre cap a vegades, pot costar entendre... igualment també al nostre voltant...
Procesos que costen digerir perquè la raó no entén...
I així doncs, acabo aquesta entrada amb última cançó per si us voleu relaxar i endinsar:
Gràcies gràcies gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada